domingo, 10 de mayo de 2015

Rastres?

Ja no em queda res teu,
ho he perdut tot.
T'he perdut a tu,
et vaig perdre,
i et continuo perdent.

Sento que això mai s'acaba,
que no vols fugir del meu cap,
que t'empenyes en continuar,
en seguir-me.

N'estic farta de recordar,
de sentir,
i de plorar per dintre,
de callar,
de fer-me mal.

Ja no puc amb tants records,
amb tantes llàgrimes,
amb tants cops,
necessito foc al meu cor.

Tinc fred,
tant de fred que cap escalfor,
podria amb aquest hivern,
amb aquest gel,
amb aquest temperament.

Voles i voles, veus que no tens ales,
tampoc tens peus,
però veus que t'aguantes,
no enlaire,
tampoc sota terra,
només veus que no estàs,
que és com si fossis invisible.

Oh, ànimes de la guerra,
endueu-vos aquests plors,
cremeu la meva ànima,
enceneu el foc,
i envolteu el meu cor,
esculpiu-lo amb imperfeccions,
amb sentiments,
amb buit,
i claveu-li agulles allà on càpiguen.

Bulliu la meva sang,
feu córrer les meves venes,
feu córrer la meva ànima,
cremeu els meus temors,
endueu-vos les meves pors,
i tanqueu les meves súpliques,
allà on ningú pugui escoltar-les;
ni tan sols jo mateixa,
i deixeu-me ser presa,
ser la presa del silenci,
que es va emportar la meva ànima,
i que cavalca per sobre meu,
nit rere nit,
buscant allò que vaig cremar,
que vaig desfer:
l'única força que em quedava,
les garres de l'esperança.