martes, 9 de junio de 2015

Ànima de les profunditats

Oh, ànima de les profunditats, emporta't aquest ser maligne que pertorba el meu cor, i fa malbé el meu somriure. Fes fora la tempesta que amaga cada nit la meva ment, fes bullir el meu cervell de ràbia, i gela aquest cor tan atordit.

Voldria que capturessis el meu somriure, i el fessis trencadís en qüestió de segons, com si per art de màgia s'hagués convertit en les sobres d'algú que per no estimar, per no saber estimar, acaba sense cor.

Fes-me volar, fes-me callar, però sobretot, diga'm si ha servit d'alguna cosa travessar tants obstacles per arribar a un laberint encara més gran que el que amaga qualsevol ment; el del cor.

Fes-me viure, i diga'm si és veritat que jutjant s'aconsegueixen diners, si de veritat riure a costa d'un altre et fa ric, o et fa més pobre. I diga'm, diga'm si ha servit per perdonar-te, si ha servit per creure't.

Anirem a viatjar mars i oceans totes juntes, com si les nostres vides formessin part de l'infern que amaga el món.

Som éssers veloços, i al mateix temps, ens deixem abatre pel vent, mentre que la sang recorre les nostres venes, i així som, deixem que el dolor ens acaricï la pell lentament, mentre la venjança se'ns dibuixa al somriure, deixant entreveure la maldat que guarda el ser humà.

Volem viure eternament, i volem també morir amb llibertat, volem créixer amb llàgrimes, i cridar amb rostres tristos, volem arrancar somriures, i deixar de patir pels nostres cors, i fer de les nostres ànimes, el més honorable tresor. 


Volem cridar als quatre vents que som qui som, perquè volem, però que lluitarem fins a ser el que somiàvem mentre dormíem, perquè si somies maldats, no mereixes pas cap infern, però tampoc cap premi ni regal, i com a mostra que seguim vius, podem dir de part de tots que som els herois de la tristor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario