viernes, 1 de abril de 2016

...

Aixeca el cap, germanet,
tu ets més fort,
que tots aquells oblids.

Ets màgia ara,
sempre i després.
Ets força entre llàgrimes,
crits i silencis somorts.

Ets la meva sang;
part del meu plaer,
el prestigi d'acompanyar-te,
i encara a quilòmetres,
val la pena.

Un somriure teu és el vi de la nit,
el plor de la soledat,
i l'abraçada a la foscor que ens fa forts,
que em recorda que no sóc invisible,
que et recorda que ets aquí,
que no estàs sol, i que et protegeix.

Ets art de l'infern,
i has sigut vist pel cel,
per la teva dolça bondat,
per la teva bojeria,
perquè m'entens, perquè no jutjes.

Ets força, germanet, ahir, avui; i demà.
Vull que sàpigues que no estàs sol,
amic meu,
que t'estimo i aquí estic.

Els amics són aquells que et veuen fins i tot a les fosques; 
aquells que veuen llàgrimes on no n'hi ha cap.

Són aquells que velen per tu entre sombres,
plors, desgràcies, alegries i il·lusions.

Són aquells que et fan creure en aquella solitària esperança.

T'aprecio, t'apreciava i ho faré en el futur,
potser ho faria fins i tot si no hi fossis allà.

Vull dir-te, germanet,
aquesta nit,
que no estàs sol,
que sento el teu cor pur,
i t'abraçaré encara que la teva ànima vagui entre les sombres.

Att: Queily.

No hay comentarios:

Publicar un comentario